VA DE PAS : ELS ANYS 70 I 80

ELS ANYS QUE VÀREM PASSAR, QUAN ÉREM PETITS.

Sembla mentida quan ets petit les coses que t'arriben a marcar, coses que en aquell moment no semblen importants, com quan la mare, per exemple, et deia ves a buscar llet; a casa anaven a buscar la llet a la lleteria, hi anaves a última hora de la tarda, moltes vegades amb amigues, i al tornar a casa alguna d'elles et deia que amb la cantina pots donar voltes i voltes i la llet no es vessarà.

La primera vegada ho feies amb por, però quan veies que era veritat, que per la llei de la inèrcia aquest prodigi era veritat, cada dia ho tornaves a fer. Sempre ho fèiem al mateix lloc, a la plaça a les escales de l'església.

CANTINAR

Església Santa Maria de la Bisbal d'Empordà (Girona)

Altres vegades anaven a buscar iogurts això, si que era reciclar. Per anar a buscar-los havíem de portar els envasos vuits i nets, perquè sinó te'ls feien pagar. Van ser una sort el primers de plàstic que no havies de tornar (llavors ho vàrem pensar). Els anàvem a comprar a la botiga de la Lola, feia cantonada al carrer Santa Maria del Puig, davant de la rectoria, el seu marit feia tria de taps de suro (imatges que serà molt difícil tornar a veure mai)

Per anar a col·legí, el dies que es podia, anaves a Can Maset a comprar un "bucanero" (el "pantera rosa" mai en va agradar), o donuts (que podies fer col·lecció d'àlbums de papallones, gossos o peixos- Sempre et sortien el repetits i a la botiga per 10 te'n donaven un que no tinguessis). Aquesta botiga es trobava situada al carrer Ample, cantonada al carrer Raval. Direcció a l'escola.

BUCANERO

PANTERA ROSA

DONUTS

TOTS

I qui no recorda el famós paper de wc EL ELEFANTE, aquest si que passarà al record. L'anàvem a comprar a ca la Carme, quan entràvem a la botiga i demanàvem paper, el marit de la Carme, agafava una mà metàl·lica per arribar-hi, estava a la lleixa de dalt i no podia arribar-hi d'altra manera. Ens quedàvem mirant com si fos un pel·lícula. Esperant sempre que caigués tota la pila de paper.

Una de les coses que potser no és troba a faltar es la comuna, havies de sortir fora del pis, normalment eren fetes al terrat.

PAPER W C EL ELEFANTE

LES FESTES I LES FOTOS

En aquell temps les Festes es celebraven més que ara, suposo que al no poder anar de un lloc al altre, es gaudia més.

LA FESTA MAJOR:

Sempre recordaré amb molt d'amor les fotos que ens feien cada any la meva germana i jo a la Festa Major, al començament del Passeig Marimon i Asper. S'hi posava un senyor que duia un cavall i un "bambi" de cartró, era el primer que es feia, amb en el vestit de festa ens hi sèiem, la meva germana sempre triava el cavall, i ja teníem la foto de record d´aquell any.

Les pomes amb caramel

Les joguines amb anissos

Pel Ram, les fotos es feien a l'escala del Pont Vell.

Pont Vell de la Bisbal

I desprès la famosa foto de l'escola amb el mapa mundi o la bola del món a la taula, asseguda darrera la taula.

ERA UNA FESTA....

Anar a la botiga de llaminadures i damanar un "corte", res de compra una barra sensera. El dia de sort el demanaves doble Uhhhhm, que bo.

Els gelats de granadina que feien en el Bar del carrer "Ca la Belga", eren uns gelats de granadina que feien ells mateixos.

De begudes la FANTA, LA MIRINDA O LA COCA COLA.

Les feines de casa, per la dona la veritat no eren tan fàcils con ara. Recordo la meva mare rentant la roba en una pica al terrat, els dies de sol, de pluja.
La veritat és que la roba estesa al sol sempre m'agrada, la seva olor sobretot. I quan fa una mica d'aire et relaxa, veure-la volar.