dissabte, 1 de febrer del 2014

SCRAPBOOKING,

SEGONS VIQUIPÈDIA:

L'scrapbooking és un mètode per conservar històries personals i familiars en forma de fotografies, mitjans de comunicació impresos, i records en àlbums decorats. L'scrapbook és el terme anglès per definir un llibre de retalls, és a dir, la tècnica de personalitzar àlbums de fotografies.
El scrapbook o scrapbooking consisteix en multitud de processos creatius com retallar, enganxar o el collage per crear una composició de memòries i records mitjançant les teves fotografies. Aquest divertit passatemps de decorar s'aplica també a cartes, a poemes, a invitacions o a tot allò que et proposi la teva imaginació. Partint de simples fotografies, es revaloren els records amb ornaments de tot tipus (adhesius, botons, cintes, papers especials, flors seques, rebladures, cintes...) i diversos estils, des del més sofisticat fins al més senzill, depenent del gust personal.
Aquest hobby aconsegueix captar cada dia més adeptes. Només als Estats Units s'estima que existeixen més de 25 milions d'aficionats. De fet, és en aquest país on més arrelament i desenvolupament està tenint. Recentment comença a estar de moda també a Europa. Encara que el seu origen es remunta a diversos segles enrere, la seva popularitat va començar fa uns 15 anys.
Els seguidors de el scrapbooking es coneixen com "scrapbookers" o “scrapers” i la seva afició és tal que existeixen multitud de tallers d'ensenyament, fòrums on compartir idees i publicacions de tot tipus. Si bé és cert que, part del seu èxit actual és degut a l'aparició d'un gran nombre d'empreses especialitzades en els accessoris d'aquesta activitat, com papers amb trames i colors, plantilles, adhesius, maquinetes per encunyar, i una infinitat de productes més.
Taula de continguts  [amaga]
1 Orígens de el scrapbooking
2 Tècniques
3 El Journaling
4 Materials
5 Diccionari del scrapbooking
6 Scrapbooking Digital
Orígens de el scrapbooking[modifica | modifica el codi]

La idea de desar materials impresos d'interès personal probablement data de poc després de la invenció de la impressió. Aquesta tendència és probablement similar per a les fotografies.
Amb l'arribada dels diaris a preu assequible, els àlbums de records van estar disponibles per a una varietat més àmplia de gent. A principies del s. XV, els “llibres de tòpics”, populars a Anglaterra, van sorgir com a manera de compilar informació que incloïa receptes, cites, cartes, poemes i més. Cada llibre de tòpics era únic dels interessos particulars del seu creador. Els àlbums d'amistat es van fer populars al s XVI. Aquests àlbums s'utilitzaven molt com els anuaris d'avui dia, on els amics o els patrocinadors hi escrivien els seus noms, títols i texts curts o il·lustracions a instàncies del propietari de l'àlbum. Aquests àlbums es creaven sovint com a records de gires europees i contenien records locals incloent-hi escuts d'armes o obres d'art per encàrrec d'artistes locals. A principis del 1570, es va posar de moda incorporar teles pintades que descrivien escenes populars com vestits venecians o escenes de Carnaval. El 1775, James Granger publicava una història d'Anglaterra amb unes quantes pàgines en blanc al final del llibre. Les pàgines estaven dissenyades per permetre al propietari del llibre personalitzar el llibre amb el seu propi record. La pràctica de deixar pàgines per personalitzar al final dels llibres es va conèixer amb el nom de grangerizing. Encara que, més conegut és l'exemple de Thomas Jefferson. El president nord-americà va guardar i va reunir en àlbums retalls de diaris durant el temps que va durar el seu mandat a la Casa Blanca (1801-1809). La gent també es va unir a aquesta pràctica col·leccionant articles de diaris, dibuixos i altres records que van ser agrupats en un llibre. En aquest mateix període van començar a dissenyar-se àlbums més elaborats, amb noves cobertes i, fins i tot, amb cadenats. A més, va ser l'inici de la creació dels diaris personals i els àlbums de l'amistat. Els àlbums d'amistat i els anuaris escolars van permetre a les noies dels segles XVIII i XIX una sortida a través de la qual compartir les seves habilitats i tècniques literàries, i els va donar una oportunitat de documentar el seu propi record personalitzat, cosa que fins aleshores no havien tingut a disposició.
John Poole el 1826 va publicar el Manuscript Gleanings and Literary Scrapbook. L'obra pretenia ser un manual de com exhibir poemes, entrades d'un diari personal i altres "scraps" (retalls). La invenció del daguerreotip el 1839, pas previ a l'aparició de la fotografia, marcarà un abans i un després en l'art del Scrapbooking. L'arribada de fotografia moderna començava amb la primera fotografia permanent creada per Joseph Nicéphore Niépce el mateix 1826. La fotografia es convertia en un mitjà disponible per a un gran sector de la població amb la invenció de les fotografies de paper de George Eastman a finals dels anys 1880 i la producció en sèrie de la Kodak Brownie, una càmera dissenyada per ser simple (i barata) prou per a un nen, el 1900. Això va permetre a la població mitjana començar a incorporar fotografies als seus àlbums.
Els àlbums de retalls antics tendien a tenir fotos muntades amb cantoneres i potser anotacions de qui hi havia en una foto o on i quan havia estat presa. Sovint incloïen miques de records com retalls de diari, cartes, etc. L'escriptor americà Mark Twain es va convertir en un entusiasta de el scrapbooking creant nombrosos àlbums personals, que va arribar a vendre per un valor de 50.000 dòlars.
Tècniques[modifica | modifica el codi]

Practicar Scrapbooking és practicar al mateix temps multitud d'altres manualitats tan diverses com l'estampació i l'encunyament, i de totes les dificultats que van des de la més senzilla com el simple retall de figures fins a la més complicada com el repussat. Tanmateix, l'ús d'unes o d'altres depèn en gran part del resultat final que es busca (simple o sofisticat) i dels materials dels que es disposa. Per començar només cal tenir en compte una organització i disseny lògics perquè no resulti una composició massa recarregada o difícil d'entendre. Idees tan simples com seguir un ordre cronològic sempre donen bon resultat, però altres opcions com la temàtica, els amics, la família, les festes... són bones alternatives.
Les fotografies es poden col·locar simplement amb marcs o bé esquinçades o retallades en zig-zag o altres formes. Altres procediments més complexos són crear composicions de mosaics, espirals o figures geomètriques a partir de diverses fotografies. L'ús del color i els elements decoratius són essencials en el resultat final. Però mai no s'ha d'oblidar que el realment important són les fotografies i, per tant, aquestes han de ser les protagonistes de l'àlbum i la història que es vulgui explicar. Un bon mètode per a això és incloure etiquetes o petits paràgrafs, que descriguin breument el contingut de la fotografia a la que acompanya. En definitiva, les tècniques més emprades són retallar i enganxar, l'esquinçat, l'encunyament, l'estampació, la texturització, el repussat, la col·locació de rebladures i traus, la costura, la confecció d'etiquetes i l'estergit, entre altres.

A banda del recull de fotografies, entrades, postals, i altres records, el journaling és sovint un element de principi en els àlbums d'scrapbooking moderns. El journaling és el text que descriu, explica, o accentua les fotografies en una pàgina d'àlbum. El journaling contemporani pot ser de moltes maneres; reflexiu i amb història, amb un to informatiu, o simplement ser una llista de paraules. El journaling també pot incloure lletres de cançó, citacions, i poemes. El valor del journaling és en el fet que proporcioni una relació d'històries familiars que altrament podrien no conservar-se. Molts consideren el journaling un dels elements més importants de qualsevol scrapbook. El journaling és una elecció personal i pot descriure l'esdeveniment, les fotografies, o relacionar sentiments i emocions. El journaling manuscrit és considerat millor per alguns scrapbookers que veuen la lletra com a un bé valuós per a la posteritat, però molta gent escriu el journaling a l'ordinador i l'imprimeix sobre una varietat de superfícies que inclouen el pergamí, la cinta i el paper.
Materials[modifica | modifica el codi]

En els materials d'scrapbooking el més important és l'àlbum mateix, que pot estar enquadernat permanentment o tenir en compte la inserció de noves pàgines. Hi ha altres formats, com mini àlbums i àlbums amb plec o amb estil d'acordions.
En scrapbooking modern gran part dels àlbums són amb pàgines de 12 polzades (30 cm) o mida de carta (Carta dels EUA (8.5 per 11 polzades) o A4 (210 per 297 mm)). Últimament, els àlbums més petits, anomenats mini àlbums (MA) són molt populars. Els formats nous més comuns són 6, 7, o 8 polzades (15, 17.5, o 20 cm).
L'activitat del Scrapbooking és tan àmplia com ho és la pròpia imaginació, per la qual cosa no existeix cap tipus de restricció a l'hora d'emprar un tipus de material, tret que sigui de qualitat arxivística. De fet, aquells que són més creatius també són els que més solen estalviar-se en aquest hobby ja que les empreses no deixen de veure en aquest passatemps una gran inversió, donat que amb el pretext de facilitar la feina els productes en venda no solen ser massa barats.
Els materials bàsics inclouen papers de fons (paper imprès i paper tipus cartolina (cardstock)), cantoneres per foto (o altres mitjans per enganxar fotos com punts adhesius, cinta de doble cara, o cola lliure d'àcid), tisores, tisores amb formes, cúter, cola, perforadores, una guillotina de paper, bolígrafs per a journaling, sedes, cintes, adhesius, adhesius 3D o strass, traus i rebladures, tinta, retoladors, purpurines... Els dissenys més elaborats exigeixen més eines especialitzades com plantilles de tall, segells de goma, encunyadores, eines per tintes, i màquines de tall.
Els diversos accessoris, anomenats " embellishments ", són utilitzats per decorar pàgines d'àlbum. Els embellishments inclouen adhesius, segells, traus, elements d'aglomerat de fusta (cartró) en diverses formes, lletres d'alfabet, cintes, filferro, teles... L'ús de màquines de tall és també cada vegada més popular; en aquests darrers anys un cert nombre de màquines de tall electròniques que s'assemblen a un traçador amb un ganivet han colpit el mercat, els scrappers utilitzen el seu ordinador per crear qualsevol forma o font amb l'ús de software lliure o de tercers.
És important per molts scrappers protegir les seves pàgines amb protectors de pàgina segurs. Un dels components clau de scrapbooking modern és la qualitat arxivística dels subministraments. Dissenyats per conservar fotografies i journaling en el seu estat original, els materials utilitzats per la majoria dels scrapbookers seriosos són d'una qualitat més alta que aquells de molts àlbums de foto típics comercialment disponibles. Els Scrappers insisteixen en l'ús de materials sense àcid, papers, tintes i pols per a relleu sense lignina. També utilitzen tintes amb base de pigment, que són resistents al pas del temps, de secat ràpid i sovint impermeables.
Diccionari del scrapbooking[modifica | modifica el codi]

La majoria de termes de el scrapbooking són en anglès i fins i tot en les llengües no angleses s'utilitza el terme anglès.
Cropping: reunir-se en una casa, botiga o convenció per fer scrapbooking. Aquest esdeveniment s'anomena una crop. Cada persona aporta els seus propis materials per crear pàgines mentre es reuneix amb altres scrapbookers.
Sense àcid: Materials sense àcid que tenen un equilibri de pH de 7.0 o més alt. Molts papers es consideren sense àcids pels seus fabricants, tanmateix, llevat que s'hagin tractat amb un agent que neutralitzi les reaccions químiques de les substàncies que s'utilitzen per dimensionar o blanquejar els papers es tornen àcids gradualment. Tot el plàstic per la seva natura és sense àcid, però alguns plàstics són perillosos per a l'ús en àlbums de fotos.
El paper sense lignina no conté una substància natural de la fusta que fa que el paper lentament es torni un producte acídic. Utilitzar papers amb lignina no és aconsellable per a scrapbooking.
Records: es refereix a elements que ajuden a recrear les memòries. Els exemples podrien incloure programes, butlletes d'entrades, postals, invitacions, premis, pamflets, etc.
Els embellishments es refereixen a elements utilitzats per decorar la presentació. Els embellishments poden incloure elements com adhesius, flors artificials, fibra, cinta, traus, marcs de metall petits, etc.
Els Rub-ons són accents decoratius que es poden incloure en una pàgina d'àlbum. S'utilitzen d'una manera similar a adhesius, però tenen l'avantatge de tenir un fons gairebé transparent, eliminant la silueta d'adhesius típica. Els Rub-ons són típicament adherits utilitzant una plegadora d'os.
El pergamí: un tipus de paper transparent que pot ser per enquadrar fotografies o journalings especialment pertinents. És un tipus de paper comunament utilitzat en àlbums.
Perforadores, disponibles en una varietat de formes, són utilitzades per decorar i donar forma al paper. Es poden utilitzar per a coses com cantonades d'arrodoniment, creant paperets, i poden ser addicions petites, significatives a qualsevol pàgina d'àlbum.
Equip de Disseny: una ullada ràpida per internet, pels llocs de scrapbooking, fòrums i negocis connectats amb el scrapbooking us mostra l'abundància de grups de disseny petits anomenats equips de disseny.
Scraplifting: Aquest terme es refereix a imitar la idea d'una presentació o disseny i modificar-lo.


SEGONS JO, PASSAR UNA BONA ESTONA RECOLLINT FOTOS, PAPERS I COSES QUE T'AGRADEN.


Aquí us deixo un recull de papers, imatges, etc. per si voleu aprofitar.











































































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada